Tingui en compte que s’ha canviat el criteri acceptat en la pràctica, i ara el venedor té dret a repercutir al comprador la part proporcional de l’IBI pels dies pendents fins a final d’any, excepte si s’ha pactat expressament el contrari.
L’informem que el Tribunal Suprem ha establert doctrina, en la seva sentència de 5 de juny de 2016, sobre la repercussió d’una part de l’IBI al comprador per part del venedor que el va pagar íntegrament.
A l’hora de determinar qui ha de pagar l’IBI després de la compravenda d’un immoble, cal recordar que davant de l’Administració el responsable de pagar l’impost sobre béns immobles (IBI) és la persona que sigui propietària el dia 1 de gener. Per tant, es realitza la compra de l’immoble amb posterioritat a aquesta data, l’ajuntament no podrà exigir-li el pagament d’aquest impost fins a l’any següent. És a dir, si es ven un immoble en el mes de febrer, l’IBI a liquidar en aquest exercici correspondrà al propietari que ha venut, per ser el titular del dret de propietat a dia un de gener, i el comprador se n’haurà de fer càrrec els anys posteriors.
Com era fins ara?
Fins ara, respecte al que comprador i venedor podien fer en relació amb l’IBI de l’any de la transmissió, s’acceptava que el venedor assumís l’IBI de tot l’any, i que la repercussió al comprador de la part proporcional als dies que faltessin fins a finalitzar l’any només era possible si es pactava expressament. No obstant això, existia jurisprudència contradictòria sobre si el venedor podia repercutir-ho al comprador, sense acord exprés a aquest efecte.
Doctrina del Tribunal Suprem
Doncs bé, la Sentència del Tribunal Suprem, de 15 de juny de 2016, tanca definitivament la qüestió en establir com a doctrina jurisprudencial que el venedor té dret a repercutir al comprador la part proporcional de l’IBI pels dies pendents fins a final d’any, excepte si s’ha pactat expressament el contrari. Per tant, si vostè actua com adquirent, asseguri’s que en l’escriptura de compravenda consti aquesta renúncia.
Amb aquesta sentència s’obre la possibilitat al fet que els venedors puguin recórrer als tribunals per recuperar part de l’impost que van abonar de més.
L’informem que el Tribunal Suprem ha establert doctrina, en la seva sentència de 5 de juny de 2016, sobre la repercussió d’una part de l’IBI al comprador per part del venedor que el va pagar íntegrament.
A l’hora de determinar qui ha de pagar l’IBI després de la compravenda d’un immoble, cal recordar que davant de l’Administració el responsable de pagar l’impost sobre béns immobles (IBI) és la persona que sigui propietària el dia 1 de gener. Per tant, es realitza la compra de l’immoble amb posterioritat a aquesta data, l’ajuntament no podrà exigir-li el pagament d’aquest impost fins a l’any següent. És a dir, si es ven un immoble en el mes de febrer, l’IBI a liquidar en aquest exercici correspondrà al propietari que ha venut, per ser el titular del dret de propietat a dia un de gener, i el comprador se n’haurà de fer càrrec els anys posteriors.
Com era fins ara?
Fins ara, respecte al que comprador i venedor podien fer en relació amb l’IBI de l’any de la transmissió, s’acceptava que el venedor assumís l’IBI de tot l’any, i que la repercussió al comprador de la part proporcional als dies que faltessin fins a finalitzar l’any només era possible si es pactava expressament. No obstant això, existia jurisprudència contradictòria sobre si el venedor podia repercutir-ho al comprador, sense acord exprés a aquest efecte.
Doctrina del Tribunal Suprem
Doncs bé, la Sentència del Tribunal Suprem, de 15 de juny de 2016, tanca definitivament la qüestió en establir com a doctrina jurisprudencial que el venedor té dret a repercutir al comprador la part proporcional de l’IBI pels dies pendents fins a final d’any, excepte si s’ha pactat expressament el contrari. Per tant, si vostè actua com adquirent, asseguri’s que en l’escriptura de compravenda consti aquesta renúncia.
Amb aquesta sentència s’obre la possibilitat al fet que els venedors puguin recórrer als tribunals per recuperar part de l’impost que van abonar de més.
